Científics i polítics diuen que ens enfrontem a una crisi planetària a causa del canvi climàtic.
Però, quines són les proves de l'escalfament global i com sabem que està causat pels humans?
Com sabem que el món s'està escalfant?
El nostre planeta s'ha anat escalfant ràpidament des dels inicis de la Revolució Industrial.
La temperatura mitjana a la superfície de la Terra ha augmentat aproximadament 1,1 °C des del 1850. A més, cadascuna de les últimes quatre dècades ha estat més càlida que qualsevol de les anteriors, des de mitjans del segle XIX.
Aquestes conclusions provenen d'anàlisis de milions de mesures recollides en diferents parts del món. Les lectures de temperatura les recullen estacions meteorològiques terrestres, vaixells i satèl·lits.
Diversos equips independents de científics han arribat al mateix resultat: un augment de les temperatures que coincideix amb l'inici de l'era industrial.
Els científics poden reconstruir les fluctuacions de temperatura encara més enrere en el temps.
Els anells dels arbres, els nuclis de gel, els sediments dels llacs i els corals registren una signatura del clima passat.
Això proporciona un context molt necessari per a la fase actual d'escalfament. De fet, els científics estimen que la Terra no ha estat tan calenta durant uns 125.000 anys.
Com sabem que els humans són responsables de l'escalfament global?
Els gasos d'efecte hivernacle, que atrapen la calor del Sol, són el vincle crucial entre l'augment de la temperatura i les activitats humanes. El més important és el diòxid de carboni (CO2), per la seva abundància a l'atmosfera.
També podem dir que és el CO2 que atrapa l'energia del Sol. Els satèl·lits mostren menys calor de la Terra que s'escapa a l'espai precisament a les longituds d'ona en què el CO2 absorbeix l'energia radiada.
La crema de combustibles fòssils i la tala d'arbres provoquen l'alliberament d'aquest gas d'efecte hivernacle. Ambdues activitats van explotar després del segle XIX, per la qual cosa no és sorprenent que el CO2 atmosfèric augmentés durant el mateix període.
Hi ha una manera de demostrar definitivament d'on prové aquest CO2 addicional. El carboni produït per la crema de combustibles fòssils té una signatura química distintiva.
Els anells dels arbres i el gel polar registren canvis en la química atmosfèrica. Quan s'examinen, mostren que el carboni, concretament de fonts fòssils, ha augmentat significativament des del 1850.
L'anàlisi mostra que durant 800.000 anys, el CO2 atmosfèric no va superar les 300 parts per milió (ppm). Però des de la Revolució Industrial, la concentració de CO2 s'ha disparat fins al seu nivell actual de gairebé 420 ppm.
Les simulacions per ordinador, conegudes com a models climàtics, s'han utilitzat per mostrar què hauria passat amb les temperatures sense les quantitats massives de gasos d'efecte hivernacle alliberades pels humans.
Revelen que hi hauria hagut poc escalfament global, i possiblement cert refredament, durant els segles XX i XXI, si només els factors naturals haguessin influït en el clima.
Només quan s'introdueixen factors humans els models poden explicar els augments de temperatura.
Quin impacte tenim els humans sobre el planeta?
Es preveu que el nivell d'escalfament que ja ha experimentat la Terra causarà canvis significatius al món que ens envolta.
Les observacions del món real d'aquests canvis coincideixen amb els patrons que els científics esperen veure amb l'escalfament induït per l'home. Aquests inclouen:
***Les capes de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida es fonen ràpidament
El nombre de desastres relacionats amb el clima s'ha multiplicat per cinc en 50 anys
El nivell global del mar va pujar 20 cm (8 polzades) durant el segle passat i continua pujant.
Des del segle XIX, els oceans s'han tornat aproximadament un 40% més àcids, cosa que afecta la vida marina.
Però, no feia més calor abans?
Hi ha hagut diversos períodes càlids durant el passat de la Terra.
Fa uns 92 milions d'anys, per exemple, les temperatures eren tan altes que no hi havia casquets polars i criatures semblants als cocodrils vivien tan al nord com a l'Àrtic canadenc.
Això no hauria de consolar ningú, però, perquè no hi havia humans. En el passat, en èpoques, el nivell del mar era 25 m (80 peus) més alt que l'actual. Una pujada de 5-8 m (16-26 peus) es considera suficient per submergir la majoria de les ciutats costaneres del món.
Hi ha abundants proves d'extincions massives de vida durant aquests períodes. I els models climàtics suggereixen que, de vegades, els tròpics podrien haver-se convertit en "zones mortes", massa caloroses perquè la majoria d'espècies sobrevisquessin.
Aquestes fluctuacions entre el calent i el fred han estat causades per diversos fenòmens, com ara la manera com la Terra trontolla mentre orbita al voltant del Sol durant llargs períodes, erupcions volcàniques i cicles climàtics a curt termini com ara El Niño.
Durant molts anys, grups dels anomenats "escèptics" climàtics han posat en dubte la base científica de l'escalfament global.
No obstant això, pràcticament tots els científics que publiquen regularment en revistes revisades per experts coincideixen ara en les causes actuals del canvi climàtic.
Un informe clau de l'ONU publicat el 2021 deia que "és inequívoc que la influència humana ha escalfat l'atmosfera, els oceans i la terra".
Per a més informació, consulteu:https://www.bbc.com/news/science-environment-58954530
Data de publicació: 21 d'octubre de 2022
